Brian Mallon Role: Junior Sophister student of Philosophy, Political Science, Economics and Sociology, out on exchange in the University of Barcelona. First Language: English Other Languages: Catalan, Castillian Spanish Language: Catalan (Catalóinis) Family: Romance Spoken in: Catalonia, Andorra, Spain, France, Italy Speakers: 9.5 million “Els límits de la meva llengua són els límits del meu món” - Ludwig Wittgenstein. En el meu primer viatge a Catalunya vaig aterrar de ple a casa de la meva parella, on vaig corregir totes les meves idees preconcebudes sobre Espanya i aclarir tots els malsentesos. La nova llengua em semblava rara i vaig haver de defensar-me amb el castellà que havia aprrès per al “leaving cert”. Però d’aquesta manera, mai hagués pogut arribar entendre Catalunya. Espanya no és una nació sinó un conjunt de nacions, i per a molts catalans el que diferencia l’espanyol del francès o de qualsevol altra llengua estrangera és que el castellà ha sigut una llengua que els ha estat imposada durant molts anys, durant els quals la seva era oprimida. Però entendre-ho em portar temps i moltes visites al país. No es pot entendre el catalanisme o el seny i la rauxa tal i com l’entenen els catalans a través d’una traducció en castellà i jo tampoc hagués pogut entendre-ho d’aquesta manera. Quan la gent dels barris s’agrupa per a fer castells, les torres humanes que simbolitzen la força i la perseverància del poble i la seva cultura, no hi ha versió doblada que valgui. La llengua són les persones i és la cultura. Són inseparables, i tota la resta és tan sols una traducció, un reflex d’un reflex de la veritat. M’he adonat que, fins a cert punt, jo també he viscut en una traducció d’Irlanda o d’Éire. Potser el que s’ha perdut d’Irlanda, i de gran part del món, s’ha perdut en la traducció. Moltes vegades obro la boca per a parlar en català i la gent se sorpren al veure com un guiri com jo ha dedicat part del seu temps a aprendre la llengua i no es conforma a exigir als demés que li parlin en anglès. Quan veig que se’ls desdibuixa la cara de sorpresa, trobo que m’agafen una confiança a la que no es podria arribar sense partir de l’esforç i el respecte. Un pòster de la meva facultat a la Universitat de Barcelona diu “amb més llengües et menges més món”. Avui en dia estic en procés d’immensió total: a les classe, als treballs, als exmens i en el meu dia a dia a través del català o el castellà i sento estic guanyant vida d’alguna manera. Mentrestant, cada cop més, tinc la sesació que la paraula “món” a casa només fa referència als països culturalment afins al meu (o els que considerem com a opcions emigratòries o dels que ens arriben notícies de qualitat): el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i Austràlia. Per a mi, almenys, aprendre una altra llengua m’ha ajudat a apreciar el món que no es pot traduïr, i cada cop que m’assec per a fer un classe d’anglès em preocupo perquè Catalunya alguna dia potser també serà una traducció, i jo hauré contribuït a que passi. És potser el fet de ser l’exepció a la norma el que em fa sentir mitigat. 16
TCD Multilingual 2015
To see the actual publication please follow the link above